Tractament de residus

El tractament tèrmic dels residus a altes temperatures assegura la destrucció dels contaminants alhora que redueix en més d'un 90% el volum dels mateixos. Aquest tractament consisteix en introduir els residus al forn a temperatures al voltant dels 1.000ºC. Aquesta temperatura fluctuarà en funció del contingut de clor dels residus.
Després del tractament, els gasos de combustió calents es condueixen a la caldera per a transferir part de l'energia a l'aigua i així generar vapor i posteriorment energia elèctrica, que s'utilitza per a la pròpia alimentació de la planta, mentre que l'excedent es transfereix a la xarxa elèctrica pública.
Per últim, el gas de combustió passarà per diversos equips per a ser depurat i així complir amb els límits legals d'emissió.

Processos de tractaments fisicoquímics, estabilització, biològic, evapoincineració, oxidació humida per peròxids, aeroflotació i centrifugació en funció de la tipologia i contaminants del residu.

• Bioestabilització: Tractament del residu orgànic contaminat que no pot ser utilitzat com a fertilitzant, i és bioestabilitzat (compost gris) minimitzant el seu volum per a la seva eliminació en dipòsit controlat
• Fisicoquímics: Processos de tractaments fisicoquímics, estabilització, tractaments biològics, evapoincineració, oxidació humida amb peròxids, aeroflotació i centrifugació en funció de la tipologia i dels contaminants del residu. Això permet tractar tot tipus de residus com àcids, emulsions olioses, aigües amb pintures, tintes, etc….
• Tractaments biològics: tractament amb reactors biològics per a aigües amb càrrega orgànica, degradant i eliminant la matèria orgànica soluble expressada com a COT o DQO.
• Stripping amoniacal: procés de desorció (separació) amb vapor per reduir amoníac present en altes concentracions, que permet recuperar sulfat amoniacal, un ingredient per produir fertilitzants.
• Inertització i estabilització: procés que utilitza additius i reactius per reduir la naturalesa perillosa d'un residu i aconseguir així inertitzar-lo per a la seva deposició controlada.

És un procés de regeneració a partir de residus, en el qual se separen el compost/compostos d’interès de la resta de la matriu residual, fins a una concentració, apta per la seva reutilització o ús i complint una especificació de qualitat definida, mitjançant la tècnica de destil·lació,  aquest procés pot ser una rectificació, una destil·lació fraccionada, una destil·lació simple o una combinació dels tres processos. Les condicions de la destil·lació es poden dur a terme a pressió atmosfèrica o pressió reduïda

El procés de regeneració d’olis industrials usats és un procés fisicoquímic de destil·lació al buit i tractament amb potassa, que permet que tots els productes obtinguts a partir de l’oli usat, siguin valoritzats bé mitjançant la seva comercialització directa, o bé reutilitzant-los en el mateix procés productiu.

Els residus MARPOL són aquells generats durant el servei dels vaixells, així com en les operacions de manteniment i neteja, i inclouen les aigües residuals i els diferents residus del carregament. Estan regulats pel conveni MARPOL (Marine Pollution), ratificat per Espanya el 6 d'octubre de 1984, que obliga a disposar d'instal·lacions de recepció de deixalles als ports. La finalitat és evitar la contaminació marina i donar a aquests residus el tractament adequat i aconseguir la seva valorització  i reciclatge (per exemple reciclant la fracció orgànica, el paper o cartró o recuperant el seu contingut en hidrocarburs o olis vegetals)

El procés de tractament que s’aplica és una extracció dels sediments i l’aigua mitjançant línies de centrifugació. S’obté un primer fuel que encara té una concentració de metalls per sobre el permès i per tant cal fer un tractament físic-químic per a precipitar-ne els metalls. El resultat final és l’obtenció d’un fuel comercial que principalment torna a comercialitzar-se per ser consumit altre cop com a combustible en un vaixell.

Tractaments biològics, físics o químics avançats destinats a eliminar els contaminants dels efluents i poder-los així reutilitzar o abocar amb plenes garanties mediambientals i sense perill per a la flora i la fauna.

Els residus líquids no perillosos, provinents de lixiviats, dipòsits controlats i de residus industrials, es tracten amb dues línies principals:
- Evaporació (D0904)
- Tractament biològic (D0801).
Aquestes dues línies principals es complementen amb altres processos fisicoquímics com sistemes de floculació, decantació i centrifugació.
D’aquest procés s’obté principalment aigua depurada, que es pot abocar o fer-li el tractament posterior per reutilitzar-la, i també un residu de concentrat/fangs, que s’ha de gestionar externament (inertització, dipòsit controlat).

 La gestió de dipòsits controlats de residus és un procés essencial per al maneig adequat dels residus que poden representar un risc per a la salut humana o el medi ambient.

Aquest procés inclou diverses etapes clau:

1. Recol·lecció i Transport: Els residus són recol·lectats i transportats a instal·lacions especialitzades de manera segura i eficient.

2. Classificació i Tractament: A les instal·lacions, els residus són classificats i tractats per reduir-ne el volum i facilitar-ne la gestió.

3. Dipòsit Controlat: Els residus tractats són dipositats a abocadors controlats, dissenyats per minimitzar l'impacte ambiental i prevenir la contaminació del sòl i l'aigua.

4. Monitorització i Manteniment: Es realitza un monitoratge continu dels abocadors per assegurar que es mantinguin en condicions segures i es compleixin les normatives ambientals.

Aquest enfocament garanteix una gestió responsable i sostenible dels residus tant perillosos com no perillosos, contribuint a la protecció del medi ambient i la salut pública.
 

Inclou la classificació, el desmuntatge i el reciclatge dels diversos components de tots tipus d'aparells elèctrics i electrònics: frigorífics, aires condicionats, termos, fluorescents, piles, televisors, ordinadors i qualsevol tipus de petit electrodomèstic.

Inclou la investigació de la qualitat de sòls i aqüífers, l’anàlisi de riscos mediambientals i de la salut humana, la preparació de projectes de remediació, les tècniques de confinament i el tractament "on site" i la descontaminació de sòls i aqüífers.

Es defineixen els residus sanitaris com les substàncies o els objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris dels quals els seus posseïdors o productors es desprenen o tenen l’obligació de desprendre’s. En les activitats d’atenció i investigació sanitàries es generen residus que poden ser de risc i, per tant, s’han de gestionar de forma específica, per tal de garantir la protecció de la salut a les persones i la defensa del medi ambient. Específicament el Grup III i IV.

• Grup III: Són residus especials que requereixen l’adopció de mesures de prevenció, atès que poden generar un risc per a la salut de les persones. Es tracten mitjançant esterilització per autoclau i posterior trituració. Un cop esterilitzats i triturats, aquests residus esdevenen assimilables a municipals.
• Grup IV:  Són els residus especials no inclosos en el grup III. Es tracten mitjançant incineració en instal·lacions per a residus especials. Dins d’aquest grup s’inclouen aquells residus tipificats en normatives singulars, és a dir, els citotòxics, els radioactius, les restes de substàncies químiques i els de medicaments.

La gestió integral de residus industrials abasta totes les activitats per a gestionar els residus generats per les indústries de manera sostenible i segura. Això inclou:

•  La identificació i classificació dels residus generats
•  L’emmagatzematge segur i adequat
•  El transport des del punt de generació fins al lloc de tractament
•  El tractament i processament dels residus
•  La disposició final dels fluxos que no s’hagin pogut recuperar

L’objectiu és minimitzar l’impacte ambiental i protegir la salut pública.